17 sept. 2013

Distorcions cognitives

Una distorsió cognitiva és una forma d'error en el processament d'informació. Aquestes percepcions i pensaments distorsionats que realitza el subjecte sobre si mateix, el món i el futur, el porten a desenvolupar estats d'ànim disfuncionals com: fòbies, depressió, problemes d'autoestima, obsessió, etcètera. A continuació, uns exemples:

Interferència Arbitraria: Quan arribem a una conclusió o judici de forma ràpida o impulsiva, basant-nos en informació incompleta o errònia.
Exemple: Quan una persona creu que els amics del seu enemic són també males persones.

Abstracció selectiva o filtre mental: Enfocar-se exclusivament en certs aspectes, usualment negatius i pertorbadors, d'un esdeveniment, fet, circumstància o persona a exclusió d'altres característiques.
Ex: Trec una mala nota a classe i ja crec que sóc un negat per a tot el cicle.

Sobregeneralització: Prendre casos aïllats i generalitzar una conclusió vàlida per a tot.
Ex: Com que he tingut un desengany afectiu vol dir que totes les relacions acaben en tragèdia.

Magnificació i minimització: Subestimar i sobreestimar la manera de ser d'esdeveniments o persones.
Ex: Pensar que anar a a demanar a l'Inem a demanar el subsidi em converteix en un paràsit social, o pensar que aquell que treballa es un heroi.

Personalització o falsa atribució: Assumir que un mateix o uns altres han causat coses directament, quan molt possiblement no hagi estat el cas en realitat.
Ex: Jo vaig ser el responsable de la separació dels meus pares (culpa), o els meus pares han estat els causants de la meva separació (enuig).

Pensament de tot o res (Pensament polaritzat o dicotòmic): Interpretar els esdeveniments i persones en termes absoluts, sense tenir en compte els graus intermedis
Ex: Sara encara no ha arribat, o no vol saber res de nosaltres o haurà tingut un accident amb el cotxe.

Descalificació del positiu: Desconsiderar contínuament experiències positives per raons arbitràries.
Ex: Quan algú ens fa un elogi i pensem: "Realment no em coneix, ho diu per complir, no pensa el que diu..."

Treure conclusions precipitades (Lectura de pensament o endevinació): Assumir alguna cosa negativa quan no hi ha suport empíric per a fer-ho.
Ex: Pretendre saber el que dirà la meva parella abans que obri la boca, o témer el pitjor abans que ho faci.

Projecció: Projectar en l'altre pensaments o sentiments que no són acceptats com a propis perquè generen angoixa o ansietat.
Ex: Acusar-te de ser individualista quan l'individualista sóc jo.

Raonament emocional: Formular arguments basats en com es «sent» en lloc de la realitat objectiva.
Ex: Acusar-te de se mala persona per voler tallar amb mi.

«Debeísmo» o «Hauries de»: Concentrar-se en el que un pensa que «hauria de» ser en lloc veure les coses com són.
Ex: Pensar que si jo hagués nascut amb ulls blaus hagués estat més desitjat.

Etiquetatge: Consisteix a assignar etiquetes globals a alguna cosa o algú en comptes de descriure la conducta observada objectivament.
Ex: Totes les dones condueixen de pena.

Culpabilitat: culpabilitzar als altres dels problemes propis, o per contra culpar-se a si mateix dels problemes aliens.
Ex: Si no aprovo es perquè la mestra no sap ensenyar, o, la mestra no m'ensenya perquè jo sóc un mal alumne.

Fal·làcia de control: pressuposar que s'ha de tenir un control i una responsabilitat excessiva sobre el que ocorre a la seva al voltant.
Ex: Si no lidero els treballs de grup aquests no tiren endavant.

I moltes més...

No hay comentarios:

Publicar un comentario