14 jun. 2017

La dependència emocional al Parlament de Catalunya

L'any passat vam celebrar una jornada sobre dependència emocional amb l'objectiu de visibilitzar aquesta problemàtica i que es generessin polítiques per tal de donar suport a les persones que ho pateixen i promoure plans de prevenció.

Gràcies a la intermediació de la portaveu d’Afers Socials, Noemí de la Calle, avui ens han trucat per fer una compareixença al Parlament de Catalunya el pròxim 27 de juny. Què vol dir això?

Per primera vegada, tindrem l'oportunitat d'exposar a la Comissió d’Igualtat de les Persones, l'experiència d'aquelles per a les que l'amor i les relacions esdevenen autèntics inferns d'indefensió.

Una de les característiques d'aquest patiment es que ens fa viure aïllades d'una vida plena en societat. Obstinades en la idea de tenir o retenir una parella, no ens adonem que refusem defensar els nostres drets, perquè, primerament, tendríem que reconèixer que tenim un problema, i seguidament, fer-nos-en càrrec i posicionar-nos a favor nostre. Aquest és justament el nostre handicap.

La qüestió és: Com unes persones per a les que l'amor representa una "vergonyosa submissió", provinents de grups d'anònims i cercles afectius molt tancats, aixequem ara el cap i ens adrecen a l'òrgan de major autoritat de Catalunya per fer-nos visibles i parlar en primera persona de la nostra realitat?

És tot un repte, quasi tant com que si ho arribem a fer, si som capaces d'estimar-nos el suficient per valorar en positiu la nostra experiència, entendre que no es tracta ni d'una manca de caràcter ni de mala sort, ni de "jo, que m'ho he muntat malament", sinó d'un problema social que arrela en diversos graus en totes les persones, podrem atorgar finalment a la nostra lluita el reconeixement que es mereix.

Sé que no voldríem haver de lluitar, sé que fins i tot ens aferrem en no fer-ho perquè això seria com renunciar a la nostra estimada obsessió. Però bé sabem que ens ho mereixem, que les coses ja no són com abans i que ha arribat el moment de donar un pas decisiu.

Per tant, et demanem ara el teu suport, que ens escriguis amb la teva vivència, que ens facis sentir la teva veu, que estiguis amb nosaltres en aquest moment. Som quatre gates que ens arrepleguem, i no ho aconseguirem soles, és per això que et necessitem.

Potser que aquest encara no sigui el moment. Potser que per molt que ho intentem no aconseguim ara l'objectiu de mostrar el nostre dolor perquè mai més l'haguem de viure a soles, perquè puguem parlar del que ens passa obertament i obtenir el suport i els recursos que necessitem. Si aquest encara no és el moment, almenys serà un primer moment, un primer intent, en la manera que puguem, amb les que siguem, però intentem-ho.

Escriu-nos, digues la teva, i si vols participar amb nosaltres activament, ens trobem el pròxim dimecres a les 18h, a la sala de reunions de l'Ateneu L'Harmonia.

Gràcies per estar aquí per haver llegit aquest text.



(29/6/17 - Si vols veure com va anar tot plegat, pots veure l'enregistrament de la compareixença seguint aquest enllaç. Tan de bo hagi contribuït a conscienciar sobre la problemàtica de la dependència emocional).

No hay comentarios:

Publicar un comentario