Dependència emocional: Por a la solitud
Un article de Sergi Ferré Balagué publicat en la revista Lambda.
Un príncep desencantat, una fada maltractadora, l'ombra del rei que se'n va anar per no tornar mai més, tots vivint en la boca d'un llop, molt profunda, molt fosca. Aquest és el conte de la codependència: una història d'abatiment i humiliació davant una realitat que vius de manera angoixosa. Llavors necessites urgentment quelcom que et faci reviscolar, una espurna màgica que et retorni la sensació d'existir, de ser algú, de formar part d'alguna cosa, de ser desitjable. Necessites un chute que et torni a la vida, i la droga pot venir en varis formats. A vegades potser menjar que engoleixes desenfrenadament intentant omplir el buit insuportable, per després vomitar-ho. Altres vegades potser sigui alcohol, drogues, sexe, i algunes altres amor. Sí, amor, un amor tan addictiu i compulsiu, viscut amb tanta voracitat com en l'exemple anterior de la bulímia.
La codependencia es troba darrera de problemàtiques socials tals com l'addicció a les relacions (com l'efecte liana de Tarzan, has de passar d'una a l'altra sense soltar-te perquè si no et caus i t'enfonses) o els maltractaments domèstics (permets situacions intolerables com un mal menor ja que la idea de viure sense l'altra persona et resulta insofrible). Però el pitjor, sens dubte, és la mateixa necessitat afectiva, en la que la violència i el xantatge no ocorren sols en la relació, sinó en el teu interior, on l'autocàstig i l'autoengany campen amb tota impunitat. Resoldre aquesta injustícia comença per acceptar el que està passant, perdonar-te a tu mateix i cercar ajuda professional.
Alguns et diran que no cal que et compliquis, que un clau treu un altre clau, i que el que has de fer és obrir-te un perfil en una xarxa de contactes, o millor sortir a divertir-te que hi ha més peixos al riu i aviat en pescaràs un de millor. Però tu saps que alguna cosa no va bé quan creues els dits per a que així siga, perquè per a tu ha deixat de ser un tema de distracció per convertir-se amb una qüestió de vida o mort.
Des de l'associació Encara en Acció hem creat un grup anònim de suport en l'empoderament de la dependència emocional, on els participants desenvolupen els seus propis recursos per millorar la comunicació en les relacions, principalment en la relació amb sí mateixos, per tal promoure l'autoestima. Et convidem a conèixer el programa GAEDE a través del nostre espai a la xarxa: lobemir.blogspot.com
Un príncep desencantat, una fada maltractadora, l'ombra del rei que se'n va anar per no tornar mai més, tots vivint en la boca d'un llop, molt profunda, molt fosca. Aquest és el conte de la codependència: una història d'abatiment i humiliació davant una realitat que vius de manera angoixosa. Llavors necessites urgentment quelcom que et faci reviscolar, una espurna màgica que et retorni la sensació d'existir, de ser algú, de formar part d'alguna cosa, de ser desitjable. Necessites un chute que et torni a la vida, i la droga pot venir en varis formats. A vegades potser menjar que engoleixes desenfrenadament intentant omplir el buit insuportable, per després vomitar-ho. Altres vegades potser sigui alcohol, drogues, sexe, i algunes altres amor. Sí, amor, un amor tan addictiu i compulsiu, viscut amb tanta voracitat com en l'exemple anterior de la bulímia.
La codependencia es troba darrera de problemàtiques socials tals com l'addicció a les relacions (com l'efecte liana de Tarzan, has de passar d'una a l'altra sense soltar-te perquè si no et caus i t'enfonses) o els maltractaments domèstics (permets situacions intolerables com un mal menor ja que la idea de viure sense l'altra persona et resulta insofrible). Però el pitjor, sens dubte, és la mateixa necessitat afectiva, en la que la violència i el xantatge no ocorren sols en la relació, sinó en el teu interior, on l'autocàstig i l'autoengany campen amb tota impunitat. Resoldre aquesta injustícia comença per acceptar el que està passant, perdonar-te a tu mateix i cercar ajuda professional.
Alguns et diran que no cal que et compliquis, que un clau treu un altre clau, i que el que has de fer és obrir-te un perfil en una xarxa de contactes, o millor sortir a divertir-te que hi ha més peixos al riu i aviat en pescaràs un de millor. Però tu saps que alguna cosa no va bé quan creues els dits per a que així siga, perquè per a tu ha deixat de ser un tema de distracció per convertir-se amb una qüestió de vida o mort.
Des de l'associació Encara en Acció hem creat un grup anònim de suport en l'empoderament de la dependència emocional, on els participants desenvolupen els seus propis recursos per millorar la comunicació en les relacions, principalment en la relació amb sí mateixos, per tal promoure l'autoestima. Et convidem a conèixer el programa GAEDE a través del nostre espai a la xarxa: lobemir.blogspot.com
Comentarios
Publicar un comentario