30 sept. 2019

Quan el sofriment es torna insuportable... o això sembla

Un article sobre el sofriment emocional en casos de codependencia o dependència emocional, addiccions, TLP, o altres trastorns en l'afectivitat. Mai és tard per aprendre a aprendre.

Per què per molt que fem teràpies o acumulem informació mitjançant llibres, sembla ser que en el moment de la veritat, novament acabem cometent els mateixos errors?

Per tractar d'explicar-ho, anem a fer un esquema molt simplificat de quelcom que és més complicat, però tan de bo desperti en tu una intuïció de per on poden anar els trets.




Primerament, la dependència emocional és una malaltia, i com a malaltia s'ha de tractar. Perquè si no, passa a ser una qüestió de decisió personal, i qui, tenint la llibertat per triar, voldria patir aquests símptomes? Tan sols algú que no té opció, per molt que cregui que hauria de tenir-la, això no canvia res.

Tinguem en compte, que precisament l'obsessió pel control, és un dels símptomes més característics. Però, tenim el control? Parlant de dependències i addiccions, voler no és poder. Perquè és la mateixa voluntat la que està afectada. Volem el que volem, sí, però des d'on ho volem? On estem situades quan volem? Al cap? Al cor?

Per descobrir-ho, anem a veure com s’esdevé el nostre desenvolupament afectiu, que representarem gràficament amb els anells del tronc d'un arbre, que indiquen el cicle de creixement d'aquest. Comencem sent una petita i vulnerable llavor, per, a poc a poc, anar creixent i desenvolupant-nos. Cada etapa tindrà els seus requeriments per poder passar a la següent. Això ens durà al moment actual, de màxim desenvolupament fins ara, que és l'escorça, amb la que lidiem amb l'exterior. De fet és la imatge que tenim de l'arbre quan el veiem, i també la que tenim de nosaltres mateixes.

Però què hi ha sota aquesta escorça? Vam superar exitosament les etapes de desenvolupament? Quines van poder ser les vivències registrades en la nostra configuració emocional, que ens continuen condicionant des de dins? I des de quan? Seria com un curs a l’escola, que no acabem de superar.

Aquestes possibles ferides dins nostre, obren vies, canals, estries, que ens prevenen, emocional e inconscientment, que serem ferides de nou, per això la necessitat de controlar aquest exterior. La qual cosa genera molta rigidesa de pensament, de com han de ser les coses, que és precisament allò que fa que l’escorça s'esquerdi amb facilitat, i ens afecti de manera molt profunda. Des d’aquí, el dolor, fins i tot el dolor saludable que ens generen els canvis, s’experimenta en termes de desesperació com a quelcom insuportable.

Com et ressona tot això? En què et fa pensar? Per seguir treballant-hi, et convido a deixar el teu comentari a sota, de com es reflexa això a la teva vida.

Altres articles relacionats:


L'Associació GAEDE, és un espai per a persones que aprenem a estimar dia a dia, amb la humilitat de deixar-nos ensenyar per la realitat. Oferim teràpia especialitzada en dependència emocional i altres addiccions, amb un pla de recuperació que poc a poc aniràs descobrint. Oferim sessions individuals, així com un grup de treball en el qual treballar els vincles que establim, no solament amb altres persones, sinó també amb la vida i amb nosaltres mateixes. Si segueixes els enllaços habilitats et portaran a ampliar la informació en cada cas. Acompanya'ns a facebook.

Atenció presencial a Barcelona i a Amposta per a les Terres de l'Ebre (Tortosa, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Ametlla de Mar), i també online (via Skype). Escriu-nos a gaede@gaede.cat

No hay comentarios:

Publicar un comentario