Un llibre sobre dependència emocional

Ressenya del llibre La revolución afectiva: de la dependencia emocional al agenciamiento afectivo.

“¿Quién está dispuesto a liberarse del apego a sus propias creencias?

¿Y si te dijera que el amor no es como una corona que te ponen en la cabeza por ser tan maja sino un lugar que tú misma has de cultivar en tu corazón y en el de las demás, a veces a costa de mucha renuncia personal?”

Sergi Ferré ens proposa en La revolución afectiva: de la dependencia emocional al agenciamiento afectivo una deconstrucció del relat (el cuento personalidad) que ens constreny  a viure les relacions d’una determinada manera. Aquestes dues preguntes resumeixen, des del meu punt de vista, el que l’autor ens proposa: desarticular la nostra educació afectiva, marcada, moltes vegades, sobretot en el cas de persones codependents, per una ferida emocional –un buit– a la que tornem una vegada i altra (com la roda del hàmster –metàfora d’aquest conte-personalitat–). 

Des de la seva experiència com a dependent emocional i des de la trajectòria de GAEDE (espai de desenvolupament psicoafectiu en l’atenció de la dependència emocional i a persones amb alta sensibilitat) el llibre proposa una porta per entendre la malaltia (una malaltia invisible amb les dificultats que això comporta) i per començar a construir el camí des d’una resposta amorosa cap a nosaltres mateixes i les nostres relacions (“El amor en cambio es una capacidad, y las capacidades se desarrollan trabajándolas”). Un llibre que no et deixa indiferent, i que et pot provocar certa incomoditat: “me cuento que quiero cambiar pero en realidad lo que quiero es que todo cambie menos yo”. 

Parteix des de l’experiència i del compromís que l’autor (terapeuta, facilitador del grup de GAEDE i dependent emocional) té amb si mateix, i amb totes aquelles persones que han patit el sofriment que aquesta malaltia comporta. Sergi Ferré parla de l’honestedat per enfrontar-nos a les nostres ferides des de l’amor i el respecte cap a una mateixa. 

No hi ha cap recepta, no hi ha cap judici, no és un llibre d’autoajuda (som humanes, i ens semblem totes en la nostra batalla diària). Es una mirada cap a una mateixa, una proposta basada en l’acceptació i el reconeixement, de la malaltia, des de la metodologia de treball que proposa GAEDE. 

L’autor es refereix també a la dificultat de reconèixer la dependència emocional en un entorn social que reforça aquesta estratègia de relació, tal com diu en el capítol La política de l’amor, basada en la cerca de la credibilitat front a la cerca de la veritat : “...las estrategias afectivas funcionan igual (referint-se a les estratègies polítiques). No se basan en la honestidad ni en el equilibrio entre las personas, sino en asegurarnos nuestra parte”.

El llibre s’estructura en cinc parts que van aprofundint en els conceptes, de les quals, destaco el capítol referit al conte personalitat, un capítol que per a mi ha estat clau per comprendre com construïm els nostres propis relats que ens fan viure des d’un únic posicionament, i que ens porta a enfrontar-nos amb les nostres dinàmiques relacionals. 

L’escriptura parteix també de la metàfora i narracions (exemples pràctics) que ens serveixen per lligar els aspectes més teòrics, però sobretot proporcionen una comprensió més completa del que l’autor ens vol transmetre, definint també l’estil literari del llibre. Aquesta proposta d’escriptura es concreta sobretot en la part final, La experiencia, amb El cuento de la zorra en format còmic on, fàcilment, qualsevol lector, es pot reconèixer en algun dels moments que el còmic mostra. I aquesta és la força de La revolución afectiva, reconèixer-nos (i acceptar-nos) per començar a estimar-nos. 

Un article de Jordi Belda Molina.

Fes clic aquí per descarregar-te la introducció. Fes click aquí per adquirir el llibre.